BICING: L'ALTERNATIVA SOSTENIBLE DE BARCELONA
MARIONA CÓRDOBA, DANI GÓMEZ, MIREIA EXPÓSITO
​
Actualment un dels principals problemes mundials és la contaminació atmosfèrica. Aquesta constitueix el factor més gran de risc de salut ambiental a Europa, on es registren cada any 800.000 morts prematures per aquest motiu. L'aire contaminat no és un problema exclusivament europeu, ja que segons Thomas Münzel, investigador del Departament de Cardiologia del Centre Mèdic Universitari de Mainz (Alemania), a un article de La Vanguardia, "La contaminació ambiental causa més morts prematures a l'any que el tabac". L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar que era responsable de 7,2 milions de morts l'any 2015" i va afegir que "fumar és evitable però la contaminació ambiental no" deixant entreveure la poca implicació dels governs en polítiques per la millora d'aquesta situació.
​
Segons un estudi de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), un 98% de la població viu a ciutats on se sobrepassen els límits de contaminació recomanats per l'OMS. Aquestes condicions ambientals solen afectar els grups més vulnerables, com són els nens i la gent gran, provocant un increment en el risc de patir malalties respiratòries, com pneumònia crònica o càncer de pulmó, i malalties cardiovasculars.
Una de les grans fonts de contaminació al món és el transport, que provoca gran part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en concret, segons l'AEMA, constitueix més d'una quarta part de les emissions totals de la Unió Europea. A més a més, també és un dels grans culpables de la contaminació atmosfèrica urbana. Encara que aquesta contaminació hagi disminuït en l'última dècada gràcies a normes i polítiques impulsades pel govern i altres organitzacions, les concentracions d'aquestes emissions segueixen sent massa elevades. El que comporta un problema per tal de complir els objectius de la UE en matèria de protecció de clima i el que converteix aquest factor en un dels principals objectius de millora per a aquesta, per traçar una transició cap a modalitats de transport amb baixes emissions en diòxid de carboni i vehicles d'emissió zero donant un paper important a l'electrificació i les fonts d'energia renovables.
Bicing, l’alternativa sostenible de la ciutat de Barcelona
Madrid i Barcelona són unes de les ciutats més contaminants d’Europa, segons el Responsable d'Estudis i Projectes de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Carles Labraña. La ciutat barcelonina supera des del 2010 els valors màxims de contaminació que es fixen des de la UE. María García, coordinadora d’Ecologistes en Acció a Catalunya, va exposar a un article
pel diari El País que “a Barcelona caldria reduir un 30% la circulació per complir la legalitat europea en emissions i un 50% per preservar la salut”. Encara amb l’implantació de mesures com la creació de la Zona de Baixes Emissions la ciutat hauria d’experimentar una restricció a tota la ciutat per poder complir amb la legalitat d’aquest límits.
A causa de tots aquests motius van sorgir algunes alternatives per aconseguir un transport més sostenible amb l’objectiu de reduir la pol·lució al nucli de la ciutat, una d’aquestes incicatives va ser el #Bicing. El servei Bicing va néixer el 22 de març de 2007 amb 14 estacions i 200 bicicletes i va aconseguir 5000 abonats al cap d’un mes. Els seus objectius com a servei es basen en ser una alternativa pels desplaçaments habituals dels residents a Barcelona, inserir un model de transport completament sostenible i, a més a més, fer-ho a un preu assequible.
Aquest servei va arribar a la ciutat comtal per intentar conscienciar a la gent d’un model de mobilitat més sostenible i saludable pels seus ciutadans. En un inici aquesta proposta va ser molt novedosa alhora que polèmica, alguns creien que no funcionaria i altres pensaven que era una visió cap a un futur “més verd” però actualment ja es disposa de casi 500 estacions i més de 100.000 abonats al servei. La capital de Catalunya sempre ha estat una mobilitat molt basada en el transport privat però avui dia és un projecte que ha anat guanyant molta força al llarg dels anys amb objectius com aconseguir una mobilitat més humana i menys motoritzada i la millora de la xarxa de transports.
En aquest any 2019, el servei Bicing ha volgut donar un pas endavant i implantar al seu servei les bicicletes elèctriques a la ciutat, projecte que els ha proporcionat un increment d’abonats en els últims mesos.
Avantatges i inconvenients
El Bicing va fent-se cada vegada més lloc entre els vehicles ecològics, ja que té molts factors a favor. El principal, i pel qual és més utilitzat, és que es tracta d'un mitjà de transport ecològic i sostenible amb el medi ambient. L'Andrea Salazar, usuària de Bicing, estava cansada de gastar-se els diners en el transport públic, que "a Barcelona és caríssim", ens explica. "Jo volia una alternativa que em permetés circular més econòmicament i d'una manera molt més sostenible, per això vaig començar a utilitzar Bicing". En segon lloc, també es tracta d'un servei saludable per a les persones, ja que és una excusa per fer una mica d'esport de camí a la feina, a l’escola, etc. En tercer lloc, la seva mida és menor respecte altres vehicles personals com el cotxe o la moto i per tant, ocupa menys espai a la via pública. Per últim, és un transport que proporciona rapidesa, que no depèn dels horaris del transport públic i, per tant, tampoc es veu afectat per les vagues o els dies festius, en els quals el transport públic és més lent. "M'agrada el fet de no haver d'esperar-me que passi el metro o el bus. És molt més immediat que qualsevol altre mètode de transport. A més és molt fàcil d'utilitzar i, actualment, hi ha Bicing per tot arreu", segons la Cora Alavedra, usuària de Bicing des de fa quatre anys. També, com a incentiu per aquelles persones que no l'utilitzen encara i per les que ja ho fan, l'empresa Bicing ofereix descomptes pels abonats a diversos llocs com botigues d'alimentació, de roba, restaurants, cases rurals, etc.; cal remarcar que tots aquests serveis també tenen un propòsit ecològic.
Les tarifes són un tema més polèmic, ja que alguns creuen que els preus són raonables amb els serveis que ofereixen, així com d'altres opinen que no. L'Andrea, per exemple, està a favor dels preus actuals: "A mi em surt molt a compte, sobretot a l'hora d'agilitzar i d'estalviar-me temps. A la feina vaig en bici i tardo 10 minuts, en canvi, si vaig en transport públic, en tardo 20. Si comparem el que pago amb els recorreguts que faig durant tot l'any, per mi és una tarifa molt adequada".
Així i tot, el Bicing encara requereix moltes millores, ja que existeixen molts inconvenients que es converteixen en grans problemes a l'hora d'utilitzar aquests vehicles a dins d'una gran ciutat com Barcelona. El que més polèmica causa entre els ciutadans que són usuaris i els que no ho són, són els carrils bici, que no estan ben adaptats a tots els carrers. En la majoria dels llocs es tracta d'un carril molt petit, per on cada vegada circulen més vehicles d'ús personal (patinets, monopatins, plataformes d'una o dues rodes, etc.). A altres carrers on ni tan sols existeix carril bici, molts usuaris de bicicleta (així com d'altres vehicles que haurien de circular pel carril bici o per la carretera) decideixen anar per la vorera, el qual posa en perill els vianants. Aquest últim aspecte es tracta d'una manca de regulació. Tot i que ja existeixen normes, la majoria dels usuaris no les compleixen. De la mateixa manera que circulen per la vorera, també se salten semàfors en vermell, van contra direcció i giren per carrers prohibits, entre d'altres. Els usuaris no són conscients de la seva gran vulnerabilitat en cas d'accident o del perill que provoquen a terceres persones que circulen correctament per la vorera.
Altres problemes importants són les accions vandàliques a les quals estan exposades les estacions de Bicing, que en molts casos han portat al tancament d'aquestes durant un període de temps per reparar-les. Actualment hi ha unes 20 estacions no operatives. Això provoca que alguns usuaris hagin d'anar a aparcar la bicicleta a una parada molt més llunyana del seu destí. L'any 2010 l'Ajuntament de Barcelona va perdre més de 3 milions d'euros aproximadament en actes vandàlics contra el Bicing, entre ells robatoris de bicicletes, reparacions a bicicletes, millores per reforçar les estacions i viatges fraudulents.
Per últim, també és un altre problema l’estructura de la bicicleta.
Malgrat haver-la millorat per tenir més seguretat, continua sent molt
vulnerable respecte els altres vehicles que circulen, a causa de la seva
mida i de l'exposició del ciclista, que per dins de la ciutat no té
l'obligació de portar casc i està totalment descartada la idea de implantar
aquesta norma, ja que desmotivaria el seu ús. Segons un estudi del
RACC, un 55% de les bicicletes presenten mancances, però no
suficientment grans com per prohibir el seu ús i/o portar-les al taller.
La Cora Alavedra ens explica alguns dels seus problemes: "A vegades
els frens van malament i costa frenar, o els seients no estan ben soldats
i es van baixant. També he tingut problemes a l'hora de marxar, que no
s'ha tancat bé la bicicleta i he hagut de trucar i esperar-me molta
estona fins que me l'agafessin. Una vegada se'm va posar la llum vermella
(com si s'hagués apagat bé), però resulta que no, i em va seguir comptant totes les hores que vaig estar fora i més, perquè no em vaig adonar i quan vaig tornar vaig agafar una altra bici, va ser un caos".
Què s’ha fet, i què es farà?
Des del mandat d’Ada Colau l’any 2015, a la capital catalana ha crescut en un 40% l’ús de pedals en el repartiment d’entre les diferent formes de moure’s per la ciutat, on la bici passa de l’1,8% al 2,5%. Segons paraules de Mercedes Vidal, consellera de mobilitat, “es quantifiquen en 205.000 els desplaçaments diaris amb aquest vehicle”, i afirma que “ha estat el salt més important que ha donat la bici en quatre anys”.
Tot i les queixes dels usuaris del Bicing, i els incompliments que es fan d’aquest servei a la ciutat de Barcelona, des dels actes vandàlics fins a continus errors el servei, com la poca disponibilitat de bicis en alguna zona, l’Ajuntament treballa amb profunditat perquè el servei públic de bicicletes estigui a un nivell d’altura. Com tots els altres vehicles, la bicicleta està subjecta a una normativa de circulació general que indica les normes específiques per a una circulació segura de tots els usuaris de la via pública. En relació amb això, la ciutat ha anat incorporant una potent regulació del sistema, així com una xarxa d’infraestructures necessàries per a la seva utilització. Aquesta normativa eleva a 3.000 euros la multa per actes vandàlics amb el Bicing, com circular dues o més persones en una bici, trencar elements d'ella o posar en perill la seguretat de les persones. Pel que fa als menors, l’ús del Bicing no es permet a joves amb menys de 16 anys i, tot i que molts d’ells circulen amb els abonaments dels seus pares, són aquests qui en són responsables.
Entre altres regulacions, destaca la prohibició de la circulació de bicis per les voreres de menys de 5 metres d’amplada, que provoca accidents de talla greu. D’aquesta manera, des d’inicis d’aquest any, tots els ciclistes estan obligats a circular pel carril bici o, en la seva indisposició, per la calçada. Amb tot això, i amb l’aparició de nous vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics, des del consistori s’ha treballat per fer efectiva la nova regulació de vehicles de mobilitat personal i cicles juntament amb la creació de nous carrils bicis al llarg de la ciutat.
Des de la pàgina web del Bicing, insten als seus usuaris a fer-ne un ús totalment correcte amb la disposició del “Decàleg del bon usuari”. Des de la recomanació de l’ús del casc i de la prohibició de cedir la targeta d’abonament, fins a l’obligació de fer-se sempre veure, inclús quan és de nit, amb armilles reflectants.
Amb la gestió del Bicing, en aquest període, Colau ha volgut situar el servei públic en una categoria de gairebé excel·lència. És per això que des del Consistori s’ha treballat per oferir una app per a dispositius mòbils que posés a la disposició de l’usuari tota mena de facilitats des del servei: estat de les estacions, rutes, contacte amb serveis tècnics i informacions sobre l’assegurança del servei, per exemple.
Sens dubte, un dels canvis que va ser rellevant en el servei va ser la disposició del mateix les 24 hores del dia, deixant enrere la limitació de 3 hores nocturnes, de 2 a 5 del matí, on no estava operatiu. Això perjudicava molts usuaris que en feien ús a la nit, ja que l’agafaven per anar o tornar de treballar, en una ciutat en constant moviment.
El nou Bicing
El que ha estat el projecte estrella de la legislatura de Colau, en relació al Bicing, és la renovació de tota la xarxa de bicis, amb nous models, juntament amb el rentat de cara de les bicicletes elèctriques i l’ampliació de la cobertura territorial del servei per arribar a tota la ciutat, amb un total de 519 estacions, 95 de noves. Això suposava la remodelació de totes les estacions de Bicing arreu del municipi, on, a partir de llavors, les bicicletes mecàniques passarien a compartir espai amb les elèctriques.
Aquest rentat de cara ha suposat que les noves bicis tinguin un xassís comú, tant per als models mecànics com per als elèctrics, i, entre les millores, un fre de tambor davanter i un altre disc posterior; protector de cadena; parafangs davanter i posterior; sistema d'il·luminació LED i
Estació de Bicing a Passeig de Gràcia. Font: Dani Gómez
quadre d'alumini, que és més lleuger i durador. Pel que fa als models elèctrics, aquests compten amb canvi automàtic; una bateria d'alta capacitat que permet recórrer 60 quilòmetres; tecnologia d'assistència al pedaleig; un motor de 250W integrat a la roda del darrere; propulsió sense soroll ni vibracions i un indicador del nivell de bateria, així com d'encesa i apagat.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Des de llavors, durant la transició d’aquest nou model, hi ha hagut algunes queixes per part dels usuaris del Bicing. “Va haver-hi una època que hi havia tant estacions antigues, tant de noves. Si tu agafaves una bici nova, només la podies retornar a una estació nova. Però com n’hi havia menys, era molt complicat trobar una estació buida de bicis noves. I a l’inrevés amb les antigues”, explica l’Alba, una altra usuària del servei. Tanmateix, això només serà provisionalment. Des del Consistori asseguren que “l'objectiu és que el nombre d'usos de la bicicleta elèctrica del Bicing es multipliquin per 10 i superin el milió d'usos anuals”.
El futur del servei Bicing a la ciutat comtal
En un moment on la situació del medi ambient comporta una alarma mundial i on les mesures relacionades amb la transició a pràctiques més sostenibles es troben al focus d'atenció de la població, des de les grans ciutats com Barcelona, intenten incentivar als ciutadans per a fer ús d’alternatives més ecològiques. És per això que quan apareixen serveis com el Bicing, la ciutadania hi presta màxima atenció.
Contentar a tota la població és una tasca gairebé impossible, però des de l’Ajuntament de Barcelona en els darrers anys han intentat millorar el funcionament d’aquest servei públic al màxim. Tot i així, encara li queda molt per millorar i formar completament part de la xarxa de transports usual de la majoria dels residents de la capital catalana.
​
Nou model de Bicing
Font: Mariona Córdoba
A les portes de les eleccions municipals d’aquest proper 26 de maig, són moltes les posicions polítiques que fan una dura crítica de la xarxa de carrils bici que porta dos anys teixint el govern d’Ada Colau. Des del PDeCat, Jaume Ciurana apunta que “l’estratègia d’implantació de carrils bici que s’està portant a terme és molt precipitada, mal executada i a les esquenes dels veïns i comerciants de les zones d’implantació”. La CUP ha suggerit crear una xarxa de carrils bici segregats, augmentar la seva amplada, eliminar els carrils bici de doble sentit i reconvertir els carrils laterals dedicats a vehicles privats de la
Diagonal i la Gran Via en carrils bici. En l’oposició, el PP, està d’acord amb el que diuen els altres partits polítics, titllant d’“inútils” molts d’aquests carrils bici, segons paraules de Josep Bou.
Amb un panorama polític incert a la ciutat catalana, tots els partits polítics consideren que és un àmbit en el qual s’ha de millorar i comparteixen un objectiu comú fer de Barcelona una ciutat molt més sostenible i friendly amb el medi ambient.
Estació de Bicing al Carrer de Sants
Font: Dani Gómez